Bon dia Austràlia

Després de dormir durant deu hores, podem dir que ja estem bastant recuperats del simpàtic jet lag (sense comptar esperes als aeroports i als avions, viatges amb cotxe i bus, hem acumulat 24 hores de vol de les 40 que ha durat el trajecte). A prioi podria semblar que són moltes hores de viatge i que és molt pesat, però no és res si tenim en compte que a principis/mitjans del segle passat es tardava 12 dies per volar de Londres a Sidney, fent 42 parades per omplir dipòsits, 5 canvis d’avió i un viatge en tren a través d’Itàlia, perquè Mussolini no permetia que els vols creuessin l’espai aeri italià. I això si sobrevivies, perquè en aquells temps els accidents eren molt habituals. El que també ha canviat han estat les restriccions a l’hora d’entrar al país. Si bé ara són molt escrupolosos i incisius en el fet que no entris animals, plantes i altres tipus d’organismes que puguin afectar la diversitat natural del país, abans no només no hi havia cap tipus de control, sinó que fins i tot hi havia societats que intentaven aclimatar espècies “de fora”. Així trobem que en l’actualitat hi ha plagues de conills, guilles i camells (avui en dia es calcula que n’hi ha uns 100.000 i és l’únic lloc del món on els dromedaris hi existeixen en estat salvatge) entre d’altres. Flora i fauna n’han patit les conseqüències i sobreviuen en constant amenaça per les espècies invasores.

Dijous al matí vàrem marxar de Banyoles i ahir a les 10h vàrem arribar a Brisbane, Austràlia (altrament conegut com Ustràlia! Olga, va per tu!! je je). Com a anècdota queda el fet que va anar d’un pèl que no ens quedem tirats a l’aeroport de Heathrow, Londres, per culpa d’ebookers, la companyia d’internet a través de la qual vam comprar els bitllets. El cas és que el personal de facutarció d’EVA Air va estar parlant amb ells durant una hora i mijta de rellotge i ni reconeixien el seu error ni donaven cap altra solució que no fos cancel·lar els bitllets, cobrar-nos 250 lliures (a sobre!!!) i quedar-nos sense volar. Sort que els de la companyia aèria van trucar diverses vegades a l’oficina d’immigració australiana i al final van trobar una persona que va ser comprensiva i va poder solucionar el problema per un altre costat. Resumint: el personal d’EVA Air un 10 (es van guanyar una caixa de bombons:) i el d’ebookers un 0 (colla de cabrons, fos per ells encara estaríem tirats a Heathrow!!!).

Aquest matí ens hem despertat per primera vegada a Austràlia i ens ha rebut un sol rabiosament brillant i unes vistes precioses del riu Brisbane, que travessa la ciutat amb el mateix nom. Per un moment, però, ens hem traslladat a Figueres, ja que bufava un fort vent atramuntanat, i a l’habitació ens hi hem trobat penjat el quadre La persistencia de la memoria d’en Salvador Dalí (més ben dit una reproducció del quadre…). Tu, ja que hi soms posats ens podrien haver rebut amb una Tortada, uns Rocs de l’Estany i un quadre dels germans Palau (visca Banyoles!!). Ahir ja vàrem explorar una mica la zona i vàrem fer un primer contacte amb els pigmeus (nom carinyòs amb el que ens referim als australians, mundialment coneguts com a aussies), però avui hem anat caminant a descobrir una altra part de Brisbane. Tenim la sort de viure bastant al centre, la qual cosa és d’agrair si et vols desplaçar a peu per una ciutat de quasi 2 milions d’habitants. Hem passejat per la vora del riu i ens ha impressionat: hem trobat des d’una zona d’escalada, passant per un museu d’arts i el maritim, fins a un espai per barbacoes i piscines amb moltes families banyant-s’hi. Us passem un resum amb fotos del que ha donat de si aquest primer contacte amb la nostra ciutat d’acollida.

També et podria interessar

No Comments

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies (clica el link per a més informació). ACEPTAR

    Aviso de cookies