Entre boscos nuvolosos i volcans adormits

Després de gaudir del sol de la costa caribenya i d’haver paït totes les emocions viscudes durant la diada, ens vam encaminar cap a un nou destí. Vam decidir agafar de nou el bus per creuar gairebé tot el país en diagonal per anar-nos-en a Santa Elena al nord oest muntanyós, on ens esperaven dies boirosos just a tocar de la Reserva Biológica Bosque Nuvoso Monteverde.

L’arribada a Santa Elena ens va oferir un bon contrast respecte al clima que havíem estat gaudint els dies anteriors. Vam arribar al capvespre i la humitat de l’ambient era ben intensa, tan, que des del primer moment ens va ajudar a prendre consciència de com n’és d’important pel manteniment de la diversitat biològica de la zona.

Monteverde

Monteverde

De totes les activitats que vam trobar per fer en aquesta zona (canopi, visites a plantacions de cafè, sortides per conèixer els quàquers, excursions naturalistes…) ens vam decantar per aquesta última, i acompanyats per un guia local ens vam endinsar a la Reserva Curi Cancha a la recerca d’aus, mamífers, rèptils i insectes que no havíem vist mai. La nostra curiositat ràpidament es va veure recompensada quan a la part més externa de la reserva, formada per un bosc secundari, vam poder observar i sobretot escoltar el pájaro campana, una au amb un cant peculiar i unes extensions al costat del bec molt característiques. També vam tenir la sort de poder observar el quetzal, una au endèmica de centreamèrica, probablement la més bonica del món, que es troba actualment en perill d’extinció. Al llarg de tota la caminada també vam tenir l’oportunitat de veure tucans, coatís (o pizote com en diuen aquí), colibrís, granotes mil·limètriques… i una vegetació espectacular i exuberant que creix gràcies a la humitat permanent que li dóna el clima de la regió.

Colibrí

Granota

Quetzal i Pájaro campana

Reserva Curi Cancha

Per continuar el nostre viatge vam tornar a utilitzar un bus local que aquesta vegada ens va portar de la vessant oest i humida de la Serra de Tilaran cap a la vessant nord, on es troba la ciutat de La Fortuna, just sota els peus del Volcà Arenal. Vam arribar dissabte a la tarda i amb el cansament que dúiem acumulat per les hores al bus vam decidir instal·lar-nos a la nostra habitació-tenda al Hostel i gaudir de la piscina i el jardí amb vistes al volcà adormit. Després de recuperar forces ens en vam anar a sopar al centre de la ciutat on ens vam trobar amb “el desfile de los faroles”, una desfilada on els nens de cada ciutat, acompanyats per les seves famílies, surten al carrer amb un farolet fet a mà per ells per commemorar la independència del país.

Com que per les rodalies del Parc Nacional del volcan Arenal hi havia excursions diverses que no ens volíem perdre,  diumenge ens vam atrevir a fer l’intent de pujar al volcà Cerro Chato que es troba just al costat de l’Arenal. El primer, però, es caracteritza per la llacuna d’aigües turqueses que hi ha al seu cràter i que malauradament no vam poder veure perquè les altes temperatures, la humitat, el fang del camí i el cansament acumulat ens van fer decidir recular abans de fer el cim. Tot i això, l’experiència d’una dura caminada pel bosc tropical va ser molt interessant.

Cerro Chato

De tornada cap a La Fortuna vam decidir, per primera vegada en la nostra història viatgera, fer autoestop, i ens va recollir un tico molt simpàtic que ens va explicar algunes anècdotes del recent rodatge d’After Earth, d’en Will Smith, en els boscos de la zona. Però el dia encara ens reservava alguna altra sorpresa… just després d’acabar-nos el nostre dinar recompensa al centre de la ciutat, vam començar a veure com el carrer principal s’omplia de genets al més pur estil cowboy. Es reunien pel tope de San Carlos, una festa en la que els genets treuen els cavalls amb les seves millors gales i fan demostracions del seu domini en la doma. Sens dubte una experiència espectacular que com a admiradors del món eqüestre ens va deixar ben embadalits.

Tope de San Carlos

Tope de San Carlos

Tope de San Carlos

Avui hem recorregut una altra zona del parc per poder observar diferents colades de lava, rastres de diferents erupcions, i la Laguna de Arenal. A la tornada a la ciutat, i després de pujar al cotxe d’una parella de catalans que ens han recollit mentre fèiem autoestop, hem decidir llogar un cotxe per poder fer bona part del viatge que ens queda pel nostre compte, per a poder guanyar independència i llibertat per poder recórrer la costa oest.

Volcà Arenal

Volcà Arenal

També et pot interessar

No Comments

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies (clica el link per a més informació). ACEPTAR

Aviso de cookies