Good bye Ho Chi Minh!

  • Vietnam

Prova superada! Vam agafar l’últim bus nocturn del viatge i no vam morir d’incomoditat en l’intent! Tot i despertar-nos mil vegades, vam poder dormir a estones, i el dimecres 22 vam arribar a les vuit del matí a Hanoi, al nord del país, sota un cel gris impenetrable que va fer acta de presència per primera vegada a Hoi An, sis dies abans, i que des d’aleshores ens acompanya allà a on anem. No cal dir que enyorem el cel blau…

Ennuvolada, rural i austera, Hanoi té una aparença més comunista. És el cor polític del país però transmet la sensació que és una ciutat provinciana a la que la capitalitat se li fa grossa. Els últims set dies els hem passat aquí, a excepció de divendres i dissabte passat que vam anar a la Badia de Halong. Ens hem allotjat al centre, al cas antic, parcel·lat per carrers estrets, molt transitats i plens de vida. Els bars, restaurants i botigues surten a fora i envaeixen les voreres, en el que es converteix en una explosió de vida al carrer. Les motos aparquen a l’espai per on suposadament han de transitar els vianants, per la qual cosa hi ha moments que has d’anar esquivant vehicles, persones assegudes en tamborets menjant i productes de tot tipus. Però moltes vegades és impossible passar i has de caminar per la carretera, compartint espai amb una infinitat de cotxes, motos, bicis i cyclos. Desplaçar-te pel centre de la ciutat és una aventura per si mateix. És com si durant tot l’any hi haguessin les gangues al carrer, però amb molt de trànsit.

Hem tingut temps per vorejar el llac Hoan Kiem, al centre de la ciutat, veure el Temple de la Literatura, d’arquitectura vietnamita tradicional del segle XI i seu de la primera universitat nacional, perdre’ns per infinitat de carrers i carrerons, i visitar el complex del mausoleu de Ho Chi Minh. Lloc de pelegrinatge de molts vietnamites, aquest espai comprèn un museu que explica la seva vida, dues residències oficials en les que va viure durant diferents períodes de la seva vida (austeres, es veu que com ell), una pagoda d’un pilar, el Palau Presidencial i el mausoleu que conté la figura momificada del líder comunista (seguint la tradició de Lenin, Stalin i Mao). Va ser embalsamat en contra del seus desitjos, ja que volia ser incinerat. El sarcòfag, de fusta amb figures molt elaborades i els laterals de vidre, conté el cos il·luminat per una tènue llum vermella. La figura té una aparença estranya, molt irreal. Un fossar i quatre guardes separen el sarcòfag del passadís per on camines. Tot plegat en un ambient molt solemne. Però fa certa gràcia saber que el cos gaudeix de tres mesos de vacances a l’any a Rússia, per tenir cura del seu manteniment.

Originades fa menys de mil anys al nord del país, les marionetes d’aigua són un art escènic fascinant que fusiona llegendes fantàstiques amb escenes de la vida al camp. L’escenari sobre el que es manipulaven aquestes marionetes de fusta, creades pels arrossaires, eren els propis camps inundats. Ja sigui en teatres ambulants o llocs fixes, actualment aquest art es continua desenvolupant sobre l’aigua, o a dintre si tenim en compte que a les persones que manipulen les figures els hi arriba l’aigua fins a mitja cintura, amagades darrera la pagoda que fa de teló de fons. Les marionetes tenen el tronc i les cames d’una sola peça i els braços, el cap i algun complement, articulats. Representen a personatges de la vida diària del camp i a criatures mítiques, com dragons, unicorns o fades. Acabem d’assistir a una representació al Teatre Thang Long, on a banda de veure tot el moviment hem pogut escoltar a una orquestra amb instruments tradicionals, que han posat la banda sonora i la veu als personatges. Les fotos que hem tirat ens han quedat bastant malament i no fan justícia al que hem vist. És un espectacle que podríem definir com a entranyable: les marionetes van contínuament d’un costat a l’altre, creuant-se entre elles, i oferint un gran dinamisme. La música està molt bé i ajuda a crear una atmosfera molt especial, ajudada pels “efectes especials” casolans, com la boira sobre l’aigua o la pluja. Molt recomanable!

Declarada Patrimoni Mundial per la Unesco, la Badia de Halong és una zona preciosa en la que més de tres mil illes esquitxen les aigües del golf de Tonkín. Formades per esculls de pedra calcària i cobertes de vegetació, ofereixen un paisatge únic. Per les fotos pot semblar un decorat dels Pastorets, ja que la boira distorsiona la visió i a la llunyania es veuen les protuberàncies en diferents tons de blau. Però vist en directe té molta força i al·lucines amb el paisatge. Per navegar-hi, vam embarcar-nos en un creuer de “luxe”. Bé, de luxe per gent com nosaltres, perquè les persones amb un alt poder adquisitiu poden llogar embarcacions només per elles per cinc-cents dòlars per cap. A bord de l’Alova, de seguida ens vam entendre amb les onze persones restants que feien la travessia: un holandès, una parella de Londres, una d’EUA i dues famílies també d’aquest país, concretament d’Alaska. Precisament, una de les dues famílies havia viscut durant quasi un any a Catalunya, primer a Capmany (al costat de Figueres) i després a Sitges. És més, coneixien Banyoles i l’estany. Una vegada més ens va sorprendre com pots creuar camins amb altres persones als llocs més inesperats.

L’experiència al vaixell va ser immillorable: estèticament era molt bonic; els àpats que hi vam fer, especialment el sopar, van ser deliciosos; la nostra cabina era confortable i et podies relaxar i gaudir de la vista a la coberta. A més, vam poder practicar l’anglès i parlar durant molta estona amb en Todd, el pare de la família que havia viscut a Catalunya.

A banda de navegar entre les illes, també vam visitar la Cova Sorprenent. El nom es deu a que a mesura que t’hi endinses cada vegada trobes cavitats més grans i maques, sense esperar-t’ho, per la qual cosa la sensació que tens és la de sorpresa.

Des que el dimecres 16 de novembre vam arribar a Bali, hem fet milers de quilòmetres en tot tipus d’autobusos, mini-autobusos, furgonetes, vaixells, avions, tuk-tuks, etc. I ens hem trobat amb moltes situacions diferents: a Indonèsia, sent els únics turistes entre els passatgers i rodejats d’escarabats; a Singapur i Malàisia, en autobusos VIP; a Tailàndia, tractats com baldufes i traspassats d’una furgoneta a una altra, sense saber quantes vegades més canviaríem de vehicle ni quanta estona hi estaríem, i dormint de nit en un vaixell amb ple de matalassos al terra…

Deixarem enrere una infinitat d’anècdotes i demà marxem del sud-est asiàtic, tres mesos i mig després de posar-hi els peus per primera vegada. Com a imatge de comiat ens ve al cap una escena de la pel·lícula Good bye Lenin, protagonitzada per en Daniel Brühl.

Al film, la seva mare, una fèrria militant comunista, cau en un coma just abans de la caiguda del mur de Berlín. Quan es desperta, un temps després, el metge li diu al personatge interpretat per en Daniel que la seva mare ha d’evitar situacions dures, ja que fàcilment pot tenir un segon atac de cor i morir. Per evitar-ho, el fill la porta a casa, li oculta la fi de la República Democràtica Alemanya i fa tot el possible perquè tot continuï com si no hagués passat res. Fins que un dia la mare es troba millor i mentre el seu fill dorm surt al carrer. Aquesta és l’escena que ens ve a la memòria: la mare, des de la vorera, veu passar un helicòpter que porta penjada una estàtua d’en Lenin i que s’allunya fins a ocultar-se darrera d’un edifici. Aquest moment descriu molt gràficament la desaparició del control comunista sobre l’Alemanya de l’est.

Però a la nostra realitat els papers s’intercanvien i som nosaltres els qui ens allunyem volant des d’un avió, veient com la societat vietnamita avança cap al capitalisme i s’allunya progressivament de l’oncle Ho, que descansa tranquil·lament al seu recinte funerari, al més pur estil soviètic.

Ho Chi Minh

També et pot interessar

No Comments

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies (clica el link per a més informació). ACEPTAR

    Aviso de cookies