Havana i Viñales, el nostre primer contacte amb Cuba

  • Havana i Viñales, el nostre primer contacte amb Cuba

Després de volar còmodament amb Air France de Barcelona a l’Havana, fent escala a París (és una llàstima que no hi hagi cap vol directe), el dimecres 28 de març arribem a quarts d’onze de la nit a l’aeroport de la capital cubana, amb molta il·lusió i unes ganes terribles de descobrir aquest controvertit racó de món durant les properes tres setmanes.

A l'avió direcció a Cuba - Viatges Terraqüis

En els darrers mesos ens hem informat sobre aquest país caribeny (podeu veure l’entrada Preparant el viatge a Cuba) i ara toca veure amb els nostres propis ulls quina és la realitat cubana.

Tenim la sort que ens hi espera en David, un català que fa deu anys que hi viu i que ens ha llogat el seu apartament, el David’s Apartment. Arribant a aquestes hores de la nit amb la petita, que té dos anys, agraïm moltíssim que ens vingui a recollir a l’aeroport i ens acompanyi a l’allotjament.

En David des del primer moment ens transmet molta confiança i simpatia, i ens fa l’aterratge a Cuba molt més fàcil i pràctic. Sortim de la terminal, canviem euros per convertibles (de les dues monedes que té Cuba aquesta és la d’ús més freqüent pels estrangers), i pugem a un Dodge del 55 amb el motor original, atrotinat i amb molt d’encant, que ens transporta a l’apartament, on intentem dormir unes hores i adaptar-nos ràpidament al nou horari (6 hores menys).

1. L’HAVANA
L’endemà ens despertem en ple Centro Habana, al carrer Neptuno, i tant la insultant bellesa dels edificis, com el ritme i l’ambient que s’hi respiren, ens enamoren. A les primeres de canvi ja quedem terriblement seduïts per aquest entorn irreal, en què els edificis destrossats i apedaçats transmeten una ànima irresistible. El ritme pausat i alegre dels cubans també ens atrapen. Des del primer moment la Gal·la també s’entusiasma, i constantment riu i tira petons als veïns, que no paren de dir-li coses. Comprovem ràpidament que als cubans els hi agraden molt els nens.

A l’Havana hi ha molts punts d’interès que valen la pena visitar, però a nosaltres el que més ens ha agradat ha sigut l’ambient i els edificis de Centro Habana. Passejar a poc a poc, al ritme pausat que marquen els seus habitants, i veure com viuen la vida, és tot un espectacle en si mateix.

Però evidentment val la pena viure tot l’encant que ofereix aquesta ciutat. Nosaltres moltes estones ho hem fet de la mà d’en David, que a banda de llogar-nos l’apartament també ens fa de guia tant pels llocs més típics com per racons menys turístics, com ara una perruqueria de barri amb molt d’ambient en la que els veïns hi van a passar l’estona mentre comparteixen una ampolla o un tetra brik de rom, i que està decorada amb diferents banderes (entre elles dues estelades, una del Barça i una ikurrina). També ens explica moltes coses realment interessants d’aquest país i del seu poble, per entendre millor la seva història i el seu present.

Algun dels punts que val la pena visitar són a l’Habana Vieja, amb els seus edificis imponents; el Malecón, especialment a l’hora de la posta del sol; el Casal Català de l’Havana, que va ser fundat el 1.840 i és considerada l’entitat d’ajuda social més antiga del món; la Plaza de la Revolución, custodiada pels murals gegants del Che i de Camilo Cienfuegos; el Parque Central, amb l’imponent Gran Teatro de La Habana; la Plaza 13 de Marzo, amb l’estàtua de l’heroi nacional José Martí; el Parque histórico Militar Morro-Cabaña, amb el Museo de Comandancia del Che i el Castillo de los Tres Santos Reyes Magnos del Morro, des d’on veiem una posta de sol amb el Malecón a davant; o el Cementerio de Colón, on hi ha enterrat el prestigiós músic Ibrahim Ferrer del Buena Vista Social Club.

És a l’Havana on ja entrem en contacte amb el passat revolucionari del país, amb moltes fotos d’en Fidel a les cases particulars, dibuixos del Che, frases per les parets dels CDR (Comitès de Defensa de la Revolució) o referències al moviment 26 de julio.

L'Havana, Cuba - Viatges Terraqüis

COMENCEM LA RUTA PER CUBA
L’Havana ens ha encantat i tenim motes ganes de veure la resta del país. Al llarg de les tres setmanes ens allotjarem a 6 pobles diferents.

Ruta per Cuba - Viatges Terraqüis

2. VIÑALES
Pugem a un taxi compartido, que és una manera molt comuna de moure’s pel país, i ens desplacem amb una parella de francesos cap a al poble de Viñales, a Pinar del Río, una zona agrícola declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO el 1999, i famosa per les plantacions de tabac (els puros cubans s’elaboren amb aquest tabac) i els mítics mogotes (muntanyes calcàries), entre altres reclams.

Aquí hi trobem als guajiros (pagesos) i molta tranquil·litat, que s’agraeix després del bullici de l’Havana.

Ens allotgem a casa la Damaris (Villa Damaris), una dona encantadora que ens fa l’estada molt agradable. A Cuba és molt típic allotjar-se a cases particulars. Estan regulades pel Govern i normalment tenen bany a dins l’habitació, per la qual cosa tens certa intimitat. Són més barates que els hotels, i a banda tens contacte directe amb els cubans, que estan encantats d’explicar-te històries del seu país i respondre els teus dubtes. Normalment ofereixen esmorzar i sopar, la qual cosa s’agraeix ja que anant amb la petita ens simplifica el viatge, perquè la podem posar a dormir just havent sopat i després estar tranquils a fora l’habitació, a la zona comuna amb la resta d’hostes (si la casa té més d’una habitació per llogar).

Ens animem a fer una ruta a cavall, amb la petita carregada a una motxilla a l’esquena, i amb en Cheo ens dirigim cap al Valle del Silencio a visitar una plantació de tabac i una de cafè, i a gaudir de les precioses vistes que ens anem trobant pel camí. A la Gal·la li encanta anar a cavall i s’ho passa molt bé.

Tot i que aquí només cultiven el tabac i els puros es cargolen a l’Havana (d’aquí ve que es diguin habanos), ens fan un demostració de com s’elaboren. Les fulles del mig de la planta sempre són les que s’utilitzen per envoltar el puro, i en funció de si es vol que sigui més fort o més suau, s’utilitzen fulles d’una o més parts de la planta: els Cohiba, que fumava en Fidel, només es fan amb les fulles de dalt, que al rebre més sol tenen més clorofil·la i, per tant, el sabor és més fort; els Montecristo, que fumava el Che, amb una combinació de fulles dalt, del mig i de baix, i que tenen un gust més suau; i els Romeo i Julieta, que fumaven en Churchill i en Hemingway, només amb les de baix, i amb el sabor més suau dels tres.

El tercer dia a Viñales l’aprofitem per anar a Cayo Jutías, que es troba a 65 km al nord-oest de Viñales i és la platja verge més popular de Pinar del Rio. Les dues hores de viatge d’anada i les dues de tornada són un constant botar, perquè les carreteres estan bastant en mal estat, amb molts forats i alguns petits trams fins i tot sense asfaltar. Però el sacseig val la pena perquè aquesta és la típica estampa de platja tropical: sorra blanca, palmeres i un mar turquesa preciós. La petita s’ho passa molt bé a l’aigua en el que és el nostre primer bany al Golf de Mèxic.

Foto: Laura Christiaens

Foto: Laura Christiaens

Després de tres dies a Viñales posem rumb a les set del matí cap a Trinidad, amb el bus Transgaviota, en un viatge de 8 hores i mitja.

Com ens agrada viatjar per Cuba en família!

També et pot interessar

No Comments

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies (clica el link per a més informació). ACEPTAR

Aviso de cookies