L’encant de Milos
Després de visitar Santorini, la nostra següent parada a les Illes Cíclades va ser Milos.
Durant el trajecte en ferri que vàrem fer el dimarts 17 de maig vàrem gaudir d’espectaculars vistes a les illes que anàvem trobant. Bé, l’Helena més que jo, perquè com que em marejo en vaixell vaig prendre’m una pastilla pel mareig, que per desgràcia té el simpàtic afecte secundari de deixar-me mig zombi. Sort que a partir d’ara seguiré al peu de la lletra els consells per no marejar-nos en un vaixell de l’Artemi Vila🙂
Sicinos
Folegandros
Kimolos
Milos té una forma curiosa, similar a una U, i el port principal es troba a Adamas, a la part interior, la qual cosa fa que sigui un dels més tranquils del Mediterrani. Al venir de l’est, primer vàrem vorejar la costa nord i després vàrem entrar a la badia contemplant els atractius paisatges que hi ha a tots dos costats. Només d’arribar ja vàrem tenir la sensació que era un destí que realment valia la pena, com vàrem poder comprovar els dies següents, en els que ens hi vam sentir molt a gust.
Una vegada instal·lats a un petit apartament de Palaios Rooms (Tripiti), regentat per una senyora encantadora, vàrem caminar pel poblet de Plaka, que s’enfila a un toró coronat per un barri vell encisador que conté petites botigues i restaurants, banyat amb unes postes de sol captivadores.
A la vessant sud del turó de Plaka, a Tripiti, hi ha tres punts d’interès cultural que valen molt la pena visitar: les catacumbes cristianes del segle 1 D.C., que tenen 291 tombes i els arqueòlegs creuen que varen arribar a contenir 8.000 cossos; el lloc a on es va trobar la meitat de l’estàtua de la Venus de Milo l’any 1.820 per un pagès de la zona, i que avui en dia està exposada sencera al Museu del Louvre de París; i l’Antic Teatre Romà, que es creu que es va construir durant el període Hel·lenístic al segle 3 A.C.
A algunes de les cafeteries o restaurants que anàvem teníem la sort que hi posaven música grega, com la mítica Zorba the Greek de Mikis Theodorakis, la Banda Sonora ideal per aquests moments de descans.
Un dels aspectes que ens varen agradar més va ser el contrast de vegetació, tot i ser una illa volcànica. A la zona nord, la més habitada, hi vàrem trobar platges amb molt d’encant i vistes espectaculars.
Davant de la platja de Nerodafni hi ha les illes de Mikri Akradia i Megali Akradia.
Banyar-se a Fyropotamos va ser un autèntic plaer.
La zona de Sarakiniko, formada per pedra tosca blanca originada fa dos o tres milions d’anys, recorda un paisatge lunar.
Papafragas, un altre dels molts racons amb encant.
A la punta nord-est de Milos hi trobem Pollonia, un poble tranquil i acollidor.
Al ser una illa d’origen volcànic Milos conté nombrosos minerals, que fa anys que s’exploten. A la zona de Voudia, a la punta nord-oriental, es produeix un contrast molt curiós a l’haver-hi una explotació minera al costat d’una platja paradisíaca.
La zona sud-oest és més muntanyosa i està plena de camins de sorra.
És aquí a on hi trobem la Badia d’Embourios i Fatourena, amb una visió general de l’altra riba.
Una curiositat: així com a Catalunya és típic que als pobles petits de tant en tant es pari un camió a la Plaça Major a vendre els productes que transporten (ja siguin fruita, peixos, carn o matalassos), per les Illes Cíclades també ens en vàrem trobar, com aquest a Adamas.
I després d’aquests dies passant molts bons moments, de quedar bocabadats contínuament amb els encants naturals d’aquest increïble racó del Mediterrani, va arribar el dissabte 21 de maig i vàrem embarcar al ferri d’Hellenic Seaways direcció a Paros, amb ganes de descobrir una altra illa.
