Més enllà del sushi

  • Okonomiyaki

La cuina japonesa és molt més que el sushi i la tempura, els dos plats més coneguts a Catalunya. La gran diversitat de menjars que es serveixen en els diferents tipus de restaurants ens han acostat a uns quants dels incomptables sabors de la cuina nipona. Al ser un país que consumeix un terç de la pesca a nivell mundial, la gran majoria dels plats que hem anat provant, portaven algun que altre ingredient provinent del mar.

Pel que fa a la beguda, i a nivell general, al Japó es consumeix bàsicament: te, cervesa i sake. De te n’hi ha de moltes varietats i per moments ben diferents: l’hojicha (que es pren durant els àpats), el sencha i el matcha (verds i amargs, es solen prendre durant la cerimònia del te). Pel que fa a la cervesa, tot i que va ser introduïda a finals del segle XIX, és una beguda molt comú que a nivell local es produeix a les empreses Kirin, Asahi, Sapporo i Suntory. El món del sake va més enllà d’on arriben les altres begudes, ja que a part de ser un producte de consum diari, també pren un paper molt important en el culte religiós, les celebracions i els festivals. Al país, n’hi ha més de 1500 productors, i de tipus diferents (per exemple, la varietat d’Hiroshima és coneguda com la més dolça). Es sol prendre calent a l’hivern i fred a l’estiu, en una mena de xupitos de ceràmica o en uns vasos quadrats de fusta. El shochu, és la versió econòmica del sake. Amb més graduació i menor preu, és la beguda que sol escollir la gent jove per acompanyar un sopar al cap de setmana. En Jun, el noi japonès que vam trobar a Kyoto, ens va comentar que el solen diluir amb aigua per fer-lo més fàcil de beure…

El nostre tastet de la cuina japonesa va començar per la porta del darrera, per dir-ho d’alguna manera, ja que un cop vam arribar a Osaka, vam anar a buscar menjar preparat en un supermercat. Amb aquest primer contacte ja ens en vam endur una bona sorpresa. La gran diversitat d’onigiris, boletes o triangles d’arròs farcits de peix, carn o verdures embolcallats amb alga nori, i els variats o-bentos, safates de menjar preparat que combinen arròs o noodles amb peix o carn i verdures, competien amb tots els productes locals que hi havia als prestatges. El més bo del cas és que un cop has escollit el que vols, ho pots escalfar allà mateix. Tots els supermercats tenen microones i bullidors d’aigua perquè els seus clients s’acabin de preparar el menjar. Aquests japonesos pensen en tot!

El segon contacte va venir de la mà d’un okonomiyaki, que, traduït literalment del japonès vindria a dir “cuina el que t’agradi”. Es diu així perquè cada comensal es prepara el plat al seu gust. El podríem descriure com la pizza o el pancake japonès per la similitud amb la forma però no pels ingredients, ja que es basa amb una pasta densa que es barreja amb col i un altre ingredient principal, que generalment sol ser peix. El primer que vam provar va ser a Osaka, i per sort nostra, com que ens van veure turistes, ens el van portar fet. Ens vam asseure davant un teppan, una planxa calenta de ferro, i deu minuts després d’haver-lo demanat, la cambrera va arribar amb els nostres plats. Va posar els okonomiyakis de tonyina i calamar a sobre la planxa i hi va acabar posant una salsa especial, uns flocs de peix sec fumat, maionesa i alga seca. Ens va donar una espàtula petita i uns palets i després ja va ser cosa nostra. És un dels millors plats que hem provat, i que dies després vam repetir a Hiroshima, amb la varietat local que incorpora noodles com a ingredient principal.

Al costat del castell d’Osaka vam demanar una altra especialitat de la ciutat, els takoyaki, unes boletes de pop i verdures que es serveixen condimentades amb la mateixa salsa, alga i flocs de peix sec que els okonomiyaki. Va ser un altre plat deliciós que ens va cridar l’atenció veure com preparaven, ja que feien servir una espècie de sandwichera amb forma de glaçonera.

A Kyoto en Jun ens va portar a sopar a un izakaya, que vindria a ser com el nostre bar. Allà vam estar en una sala privada, i tot deixant que el nostre amfitrió escollís, vam tastar una de les creacions més famoses dels nipons, el tofu. Ens el van servir fred, cobert de soja, gingebre i ceba tendra. També hi vam menjar una brotxeta de pell de pollastre fregida (molt apreciada, juntament amb els menuts, que per sort no va demanar!). I tot plegat ho vam fer baixar amb cerveses i sake calent. El dia següent, i per combatre el fred hivernal, en Jun ens va portar a menjar ramen. Tot i que aquest plat ha estat importat de la Xina, els japonesos li han sabut donar el seu toc particular. Conegut com el menjar ràpid més deliciós del món, consisteix en un brou de carn amb noodles acompanyat de llesques fines de carn de porc, brots de soja i alga. Després de l’experiència viscuda, hem pogut diferenciar els restaurants de ramen perquè des de l’entrada sempre pots veure vols fumejant i escoltar els xarrups de la clientela.

En aquesta ciutat, al mercat de Nishiki, vam veure els productes més particulars que s’utilitzen a la seva cuina. Els més abundants, i que són una especialitat a la zona degut a la distància que els separa del mar, són els encurtits, els escabetxos i els peixos secs.

Un cop a Tokyo, hem entrat a la cuina dels shokudo, uns petits restaurants que ens van cridar l’atenció des de bon principi perquè a banda dels característics models de plàstic que tenen exposats en una vitrina a l’exterior de l’establiment, per fer la comanda has de pagar i seleccionar el número del plat que vols en una màquina que hi ha a l’entrada. Llavors has de donar el paper al cuiner i amb cosa de 4 minuts tens el teu vol de noodles (soba o udon en funció de si els prefereixes fins o gruixuts) al teu davant. Aquesta és una de les opcions més utilitzades pels treballadors i és impressionant veure’ls menjar… mentre tu t’acabes un vol, al teu costat han passat tres persones diferents!

I finalment va arribar el moment del sushi, un plat que teníem moltes ganes de provar en el seu país d’origen i en les seves diferents presentacions: el nigiri-sushi (amb el peix cru posat a sobre un llit d’arròs) i el maki-sushi (on l’arròs i el peix estan enrotllats en una làmina d’alga nori). Al restaurant Maguro, amb la cinta carregada de plats que et va passant pel davant, vam tenir una gran experiència. El funcionament és ben senzill: la cinta porta plats amb sushi i cadascun té un color diferent associat a un preu. A mesura que te’ls vas menjant, els vas apilant i al final, quan demanes el compte, s’acosta un dels cambrers amb una màquina que calcula l’import total. Tot plegat va ser una demostració més de l’ordre i la pulcritud que tenen els japonesos quan fan les coses.

Tot i que aquesta experiència va ser espectacular, la que vam viure al mercat de peix de Tsukiji a Tokyo va ser inigualable. Fer l’esforç de llevar-te abans de les 5 del matí per agafar el metro i entrar al mercat va tenir la seva recompensa, quan, després de gaudir de tot el seu moviment, vam acabar en un dels restaurants que hi havia a l’entrada, demanant el que segurament deu ser el sushi més fresc del món.

Sushi a Tsukiji (Tokyo, Japó)

També et pot interessar

No Comments

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies (clica el link per a més informació). ACEPTAR

    Aviso de cookies