Naturalesa salvatge a Corcovado

  • PN Corcovado, Refugio La Sirena

Amb els nervis una mica a flor de pell ens llevem per començar la nostra ruta pel que per la revista National geographic és el lloc amb més intensitat biològica de la terra: el Parc Nacional Corcovado, al sud oest de Costa Rica. Aquest parc conserva el bosc primari més gran del Pacífic americà i una de les zones més extenses de bosc tropical humit que es conserven en tot el món.

Així, ahir ho vam deixar tot a punt: el vol i l’entrada al parc reservats, les provisions d’aigua i menjar a punt per carregar-les a la maleta i tot l’equip d’expedicionari amateur en el que no ni poden faltar ni el repel·lent de mosquits ni el protector solar…

Tot i que el dia s’ha llevat amb molts núvols, anem amb un somriure d’orella a orella cap a l’hangar on agafarem l’avioneta que ens durà cap a Estación o Refugio de Sirena. Allà ens hi trobem el nostre guia i la parella de Madrid amb la que compartirem experiència: la Tere i en Nico, i amb els qui ens avenim des de bon començament. Després de repartir bé el pes a l’avioneta de 6 places ens enlairem i comencem a gaudir d’unes vistes espectaculars: per una banda el Golfo dulce i l’Oceà Pacífic, i per l’altra una vegetació densa, salvatge, impressionant i d’un verd intens, que configura el Parc Nacional.

Acompanyant l'avioneta

Els 4 novatos

Oceà Pacífic i Parc Nacional de Corcovado

Refugi de La Sirena des de l'avioneta

Refugi de La Sirena des de l’avioneta

Aterratge en una pista natural

Aterratge en una pista natural

Aterrem a pocs metres de l’Estació, l’oceà i la selva, en una pista d’herba verdíssima que ens arrenca un riure nerviós i una bona descàrrega d’adrenalina als 4 novatos. Arribem a Refugio de Sirena i comprovem que és un lloc integrat a l’entorn, per una banda pel verd amb el que han pintat la xapa i la fusta amb el que està construït, i per l’altra per la seva obertura al bosc i per la fauna que també hi viu: aranyes de mig pam, escorpins, granotes i serps que acaben donant-li cert aire de peli de terror. Després d’aquest primer contacte, ens calcem amb les botes d’aigua (no oblidem que estem en època de pluges i és molt probable que en breu caigui el primer ruixat…), capalina, guia d’aus, “catalejo” i mòbils carregats i ens endinsem a la selva per començar a gaudir de la natura exuberant que configura aquest paratge espectacular.

El primer que veiem, i sempre gràcies a les habilitats i coneixements del nostre guia, és un Trogón, un ocell amb un plomatge verd iridiscent a l’esquena i groc vistós al pit que ens enamora a tots. Malauradament, però, poc després de veure’l, comença un fort ruixat que farà que no puguem veure més ocells…amb les pluges es posen a recer i no hi ha habilitats que valguin per poder-los observar…de totes maneres tenim la possibilitat de veure altres animals i plantes: llangardaixos, ficus estranguladors i fins i tot un gran cocodril que descansa al costat del Riu la Sirena.

Cocodril i guia

El cocodril a un costat i el guia a l’altre

Cocodril

Cocodril

Gran equip

Petits exploradors

Jurassic Park

Jurassic Park

Llangardaix

Trogón

Trogón

Trogón

Trogón

Després de la intensitat del matí, ens regalem un bon dinar i una bona sessió de recuperació per tornar-hi a la tarda amb més energia, i ja sense pluja que ens foragiti als animals, en la segona ruta veiem mono aranya, tapir, tucans, picots, una altra espècie de Trogón, pizotes, ós formiguer i algun que altre insecte…La posta de sol ens deixa sense respiració, és el moment de tornar a l’estació, relaxar-nos i comentar tot el viscut durant el dia.

Basilisc al sol

Basilisc al sol

Explorant el Parc

Explorant el Parc

Tucan

Tucan

Posta de sol a Playa Sirena

Posta de sol a Playa Sirena

La nit ha estat més moguda del que ens hauríem imaginat ja que, a part de no tenir llum des de les 7 de la tarda, a mitjanit ens ha despertat una forta tempesta acompanyada de molts trons que ens ha tingut desperts una bona estona, i que ha fet que en comptes de llevar-nos a les 4h del matí per fer el camí de tornada que ens hauria donat la possibilitat de veure molts animals, ho fem quan ja ha clarejat…l’endemà ens llevem i ens preparem per recórrer a peu el trajecte que ahir vam fer amb l’avioneta. Passem pel mig del bosc i veiem un caiman i ratpenats al seu niu, un tapir per la platja, també una boa descansant sobre un arbre… Que diferent que és la tornada caminant, comptant que ahir vàrem fer el recorregut amb 20 minuts i avui tardem unes 7 – 8 hores sota un sol de justícia i una humitat extrema. Acabem arribant exhaustos al punt final del trajecte on agafarem un transport públic local que ens durà de nou a Puerto Jiménez.

Alligator

Alligator

Platja

Platja

Rats penats al niu

Rats penats al niu

Tapirs

Tapir

Empaquetem les nostres coses amb certa nostàlgia, demà travessarem el Golfo Dulce direcció sud per anar direcció a Bocas del Toro a Panamà on passarem els últims dies d’aquest fantàstic viatge, però també amb molta il·lusió perquè allà ens retrobarem amb dos amics de Banyoles, en Jordi i la Leidy, que des de fa un temps viuen en aquest país centreamericà.

També et pot interessar

No Comments

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies (clica el link per a més informació). ACEPTAR

Aviso de cookies