Paros, una illa per descobrir caminant

Portàvem una setmana a les Illes Cíclades i ja estàvem completament relaxats i adaptats al ritme tranquil que havíem trobat a Santorini i Milos. El ferri que ens portava a Paros, d’Hellenic Seaways, estava pràcticament buit, així que vam aprofitar per agafar tot l’espai que necessitàvem i muntar la paradeta. Una altra vegada tocava prendre pastilles pel mareig, tot i que la propera vegada serà millor no prendre-les i seguir els consells per no marejar-se en un vaixell de l’Artemi Vila.

S’ha de dir que va ser un trajecte que es va fer molt llarg, ja que les 8 hores que va durar van passar molt lentament…

Però finalment vàrem arribar a Paros, l’illa més gran de les Cíclades i famosa pel seu marbre blanc.

A banda que hi ha menys turistes, un dels principals avantatges de viatjar al maig és que pots trobar molt bones ofertes en allotjaments, que és el que ens va passar amb el Paros Bay Sea Resort Hotel. És un lloc molt agradable, amb petits edificis de dues plantes separats per zones de gespa i caminets de pedra, un personal molt atent i una piscina increïble.

Un altre punt fort d’aquest allotjament és la zona a on està ubicat: un racó de la Badia de Paros amb terreny sense construir al voltant i un mini camí de ronda preciós que recorre una part del litoral, des d’on es poden observar postes de sol captivadores.

La capital de Paros és l’alegra Parikia, amb un barri vell per a vianants laberíntic i encisador, típicament ciclàdic, amb carrers de pedra que serpentegen enmig de cases blanques i blaves, i que desemboquen al port pesquer.

Al nord de l’illa es pot fer una caminada súper recomanable pel cap de Korakas, que està coronat pel far que porta el mateix nom. Va entrar en funcionament el 1.887 i funcionava amb oli, però durant la 2a Guerra Mundial va restar apagat. El 1.945 va tornar a estar operatiu i no va ser fins el 1.986 que va funcionar amb energia elèctrica.

A la dreta de Korakas hi trobem una petita badia amb Naoussa, un petit poblet turístic ple de botigues i restaurants a on pots assaborir diferents plats de peix, i a on és comú veure pops penjats perquè s’assequin, per posteriorment menjar-los fets a la brasa.

Al centre de l’illa hi ha Léfkes, el poble a més altitud de Paros i que està considerat la capital medieval de l’illa, tot i que no té res a veure amb el concepte de cases medievals que tenim nosaltres.

És en aquí on gaudim d’una altra caminada que val molt la pena: la que va fins a Pódromos a través d’una calçada bizantina de marbre, que ofereix unes vistes espectaculars de la vessant oriental de Paros.

I de tornada de Léfkes a Parikia visitem les pedreres de marbre abandonades de Maráhti, les últimes pedres de les quals varen ser per la tomba de Napoleó.

Al sud de l’illa hi trobem Alykí, amb petits vaixells amarrats a la seva tranquil·la badia.

Tant a Paros, com a Santorini i Milos, ens creuem amb un nombre ingent de pastisseries, amb pastes i dolces de tot tipus i colors, amb quantitats industrials de sucre. N’hi ha de molt bones i d’immenjables, però és molt difícil no caure a la temptació de tant en tant.

I arriba el moment d’agafar un nou ferri, en aquest cas de la companyia Blue Star Ferries, que amb diferència era el més nou, modern i massificat, per anar a la veïna Naxos, l’última parada del nostre viatge per les illes Cíclades.