Pura vida mae

  • Pura vida

Sens dubte, un dels principals motius per visitar Costa Rica és per descobrir la seva exuberant i sorprenent flora i fauna, que posseeix una biodiversitat més gran que Europa i EUA junts. Si més no, és la raó per la qual hem decidit visitar-la durant un mes, i compaginar les ànsies d’explorar la seva naturalesa amb les ganes de relaxar-nos i gaudir dels seus encants. Aquesta i el fet que és un país tranquil, amb uns habitants, els ticos, que tenen fama de ser molt amables i acollidors.

Costa Rica és un país sense exèrcit, amb una alta esperança de vida, i una de les seves principals fonts d’ingressos és el turisme, amb més d’un milió de visites anuals. Per sort, això no està renyit amb la protecció del medi ambient, i un terç del país està sota algun tipus de protecció mediambiental.

Per arribar-hi, vàrem volar amb Iberia de Madrid a Sant José, la capital de Costa Rica, agafant prèviament el pont aeri de Barcelona a Madrid. Val a dir que hem tingut molta sort i el bitllets ens han sortir per 520 € cadascun, amb l’assegurança inclosa, un preu que no està gens malament. L’arribada a l’aeroport va ser triomfal, d’aquelles que et constaten que has anat al lloc indicat:

Pura vida

En canvi la primera impressió de San José va ser vulgar, d’una ciutat lletja de collons, tal com ja ens havia advertit un bon amic, l’Albert, que abans de marxar ens va fer cinc cèntims de la seva gran experiència per aquest país llatí. És com un forat negre dins d’un paradís, com si s’hagués de compensar tanta bellesa i haguessin decidit fer-ho amb la capital del país. De totes maneres, com que ja anàvem molt mentalitzats del que ens trobaríem, al final li vàrem acabart trobant certa gràcia i tot. Hi va ajudar el fet que va coincidir que jugaven la selecció de futbol de Costa Rica contra la dels EUA, i a l’estar allotjats a prop de l’estadi vàrem poder viure tot l’ambientàs que hi va haver, i seguir el partit des del Mc Doncalds que hi ha al costat del camp, amb victòria final dels ticos (3-1). Tot i així, amb dos dies en vàrem tenir prou i vàrem decidir anar al Mar Carib, al sud de la costa est, a Manzanillo i Puerto Viejo.

Desplaçar-se amb bus per Costa Rica significa anar a un ritme lent, ja que no hi ha grans infraestructures, sinó carreteres normals (una bona manera de preservar el medi ambient i de no causar-hi un gran impacte). Arribar a la costa caribenya, instal·lar-se a Manzanillo (a prop de la frontera amb Panamà), veure micos udoladors just a l’altra banda del carrer de l’allotjament i sopar un pagre vermell acompanyat d’arròs amb fesols i plàtan fregit, juntament amb una cervesa Imperial, significa Pura vida! Com podeu veure a la foto, a aquest racó de món també hi ha arribat l’afició al Barça:)

Pagre i Barça

El diumenge ens vàrem despertar sentint que érem a un petit paradís envoltat de naturalesa, i ja vàrem poder veure un tast del que hem vingut a buscar a aquest viatge:

I hem de dir que no ens vàrem avorrir gens ni mica:

Sals a la platja

Ahir dimarts vàrem tirar cap a Puerto Viejo, un poble al nord de Manzanillo que és una mica més gran, i ens vàrem allotjar al Hostel Pagalú, un lloc molt econòmic i acollidor que recomanem a tothom. Hem continuat gaudint d’un ambient relaxat i de les caminades per les extenses platges sota un sol suportable. Oooooh, quin descans:)!!!!

Avui ha sigut un dia molt especial i emocionant en el que se’ns ha posat la pell de gallina en nombroses ocasions, seguint la Via catalana pel 3/24 per internet gràcies a l’àmplia cobertura que n’han realitzat. D’aquí a quatre dies, el 15, Costa Rica farà 192 anys que es va independitzar d’Espanya. A nosaltres ens falta poc! Visca Catalunya lliure!!!!!

11 de setembre 2013

També et pot interessar

No Comments

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies (clica el link per a més informació). ACEPTAR

Aviso de cookies