Selamat Datang di surga (benvinguts al paradís!)

  • Indonesia

Amb l’entrada al sud-est asiàtic, a través d’Indonèsia, hem començat a viatjar d’una altra manera, carregant la motxilla a l’esquena i buscant allotjament cada vegada que canviem de destí. Aquest fet ja ha tingut les primeres conseqüències: deixar la roba de més que havíem portat per la nostra estada estudiant anglès, per quedar-nos amb l’essencial i alleugerir pes, i entrar en el xip de regatejar els preus dels allotjaments (i de moltes altres coses).

Venint d’Austràlia, que en alguns aspectes és més cara que Europa, els preus d’aquí ens semblen increïblement baixos: dormim per 10 € tots dos i pel mateix preu esmorzem, dinem i sopem. Evidentment et pots gastar molt més ja que l’oferta és molt variada, però després d’un mes i mig gastant més del que prevèiem, toca cuidar la butxaca. Força al canut!

Estem gaudint molt de la gastronomia, dels arrossos i dels noodles que serveixen a les kaki lima (les parades de menjar del carrer) i als warung (restaurants locals). I és que a partir d’aquesta base, hi ha molts plats diferents, una gran majoria picants. No ens agrada tant sentir-nos com euros amb potes o caixers embolants, ja que pel carrer contínuament ens volen vendre tot tipus de productes i ens ofereixen allotjaments, taxis i massatges. De totes maneres, des del principi ens ho hem agafat amb filosofia i ara ja ens hi estem acostumant i passem bastant d’ells, que és el millor, perquè al principi acabes una mica tip d’anar responent educadament a tothom que no.

Després d’un vol de 6 hores, el dimecres 16 de novembre vam arribar a Bali, amb una diferència horària de 3 hores respecte Austràlia. La nostra primera parada va ser a Legian i Kuta, que tot i que no ens n’havien parlat gaire bé per la seva mala explotació turística a l’estil de Lloret, estan ubicats al costat de l’Aeroport i ens van anar bé per situar-nos i canviar de mentalitat en aquest nou continent. Aquí va ser on vam descobrir la Bintang, la cervesa típica, i on per primera vegada vam veure les ofrenes religioses que et vas trobant a cada pas: davant de botigues, restaurants, cases, temples… Es tracta de petites plates fetes de bambú amb flors, arròs i a vegades una galeta, que cada matí es reparteixen i suposem que es beneeixen, ja que la persona que ho posa fa un petit ritual i formula algun tipus d’oració. A l’entrada de moltes cases hi pots trobar una espècie de torre on es realitzen ofrenes per demanar als bons esperits que els protegeixin i que no deixin que els mals esperits entrin. El següent destí va ser Ubud, al centre de l’illa, que es caracteritza per la rica cultura local. Vam tenir la sort de trobar allotjament amb una família molt amable que tenia habitacions independents noves i molt acollidores. Tot i també ser molt turístic, Ubud té molt més encant, ja que està rodejada de camps d’arròs preciosos i al centre hi vam poder veure moltes mostres de la seva artesania i pintura. Una de les expressions artístiques que més ens va agradar va ser la dansa Legong. La posada en escena no podia ser més exòtica: en un palau atrotinat decorat amb teles i parasols vermells i daurats, un escenari rodejat pel gamelan (els instruments que acompanyen l’espectacle, que estan formats per xilofons, tambors, gongs i una flauta de bambú) i uns ballarins que ens van sorprendre tan pel seu vestuari com per la seva mobilitat. El més característic del ball són els moviments espasmòdics dels dits de les mans i dels ulls, les postures impossibles que adopten els peus i l’expressivitat de la cara. Amb tota aquesta gesticulació representen històries que parlen de guerrers i les seves lluites, de la bellesa d’Irian Jaya, l’ocell del paradís, de l’energia de la joventut i de les aventures romàntiques de les adolescents balineses.

Els 6.000 quilòmetres que vam fer en cotxe per Austràlia van donar molt de si, però també ens van carregar una mica. Ara ens hem buscat la nostra recompensa: Gili Trawangan. És una de les tres illetes que hi ha al nord-oest de Lombok, l’illa a l’est de Bali. Vam desembarcar a la platja, baixant per una escala portàtil i posant els peus a l’aigua. Un dels aspectes que fa més especial aquest lloc és que no hi ha trànsit motoritzat i que només t’hi pots desplaçar a peu, en bici o en carro tirat per un cavall. A aquesta tranquil·litat si sumen platges precioses de sorra blanca, el mar de color blau-turquesa, un sol radiant, temperatures de 25 a 35 graus, infinitat de cafès i restaurants arran de sorra… Si et submergeixes a l’aigua i nedes 15 metres et trobes molts tipus diferents de corall i de peixos de colors. Vaja, com el Mediterrani, jejeje. Per nosaltres és el paradís! Com dirien en indonesi, Selamat Datang di surga! (benvinguts al paradís). Hi vam arribar dilluns i segurament ens hi estarem fins diumenge, ja ho veurem. És el que té de bo viatjar amb temps, sense reservar i sense tenir cap itinerari ben definit: pots fer el que vols en funció del que et vas trobant i del que et van explicant els altres viatgers.

Abans de passar-vos informació d’aquest país, que trobareu més avall, toca “fardar” de mare. No té res a veure amb el viatge, però ahir va sortir al programa Divendres de TV3 parlant d’arbres i de la història de la Fira de l’Avet. Es estrany veure la teva mare sortint a TV3 des de l’altra punta de mon:) I tambe van entrevistar a l’Oriol, el formatger mes jove de Catalunya, que fa uns formatges bonissims i des d’Espinvelves tira endavant el seu somni, amb un parell de collons! (segona finestra, a partir del minut 13:40).

Ara sí, us deixem amb algunes dades interessants sobre Indonèsia:
– És humida i calorosa durant tot l’any, amb una estació seca (de maig a setembre) i una altra de pluges (comença al setembre, i al gener i al febrer plou quasi tots els dies). De moment hem tingut molta sort i menys ahir a la tarda, que va ploure més estona, només hem ensopegat petits ruixats.
– És el país que té més musulmans del món, amb més de 220.000.000 de fidels d’una població de 240.000.000 d’habitants. Tot i així, comparat amb altres països islàmics, sempre ha tingut fama de bastant tolerant. Però tot i que l’islam monopolitzi la vida religiosa, molts dels monuments històrics més impressionants, com els temples de Borobudur i Pramaban, a Java, tenen origen els els regnes hinduistes i budistes.
– És el quart país més poblat del món i més de la meitat dels seus habitants viuen a la illa de Java, un dels llocs més densament habitats del planeta, amb 940 persones per quilòmetre quadrat.
– Està format per 17.508 illes, de les quals només 6.000 estan habitades.
– Hi ha una gran mescla de pobles i cultures, sobretot a Bali.
– Dels 400 volcans que té, 130 estan actius (10% de tots els existents al planeta).
– Conté el 10% dels boscs del planeta, i per desgràcia, en les últimes dècades ha sigut el país que ha perdut més jungla, juntament amb Brasil. Greenpeace calcula que el 50% dels 150 milions d’hectàrees de bosc han desaparegut, i que el propi Govern permet la tala de 1,8 milions d’hectàrees a l’any.
– Del 1965 al 1998 hi va haver la dictadura d’en Suharto, que de fet va prendre el càrrec a un altre dictador, en Sukarno. Ara sembla que s’està establint una democràcia factible, que té molts problemes en el seu desenvolupament, entre ells la corrupció, la destrucció del medi ambient, la pobresa, el fonamentalisme religiós i la reforma fiscal.
– És molt més pobre que la majoria dels seus veïns asiàtics: quasi el 50% de la seva població sobreviu amb 2 dòlars al dia i en moltes zones rurals les oportunitats de millorar escassegen.
– 1 euro equival a un mica més de 10.000 rupies indonèsies, amb la qual cosa a l’hora de pagar sembla que t’hagis d’arruïnar!
– Potser perquè no es beu molt d’alcohol, l’èxtasi ha triomfat com la Coca-cola. De fet, n’és el primer productor del món. Però curiosament, pel carrer no ens n’han ofert, a diferència de marihuana, que si n’haguéssim comprat cada vegada que ens n’han volgut vendre ja podríem haver muntat un coffe shop…
– És tabú ensenyar la planta dels peus a algú, ja que és equivalent a treure el dit del mig de la mà.

També et pot interessar

No Comments

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de nostra política de cookies (clica el link per a més informació). ACEPTAR

    Aviso de cookies