Un casament molt especial a Búzios

I ahir dimarts va arribar el gran dia, el motiu pel qual hem vingut a Brasil! Ens vàrem llevar amb un sol radiant i amb la il·lusió de viure un dia molt especial. Com que el casament era a la tarda, vàrem aprofitar el matí per relaxar-nos, voltar una mica, gaudir de l’encant de Búzios i deixar que poguessin fer els preparatius tranquil·lament.

Havent dinat l’espai s’havia transformat significativament, i ja es començava a respirar l’ambient de casament. S’ha de dir que moltes de les fotos que apareixen a partir d’ara les va tirar la fotògrafa professional que hi havia, com de seguida comprovareu.

Va arribar l’hora de vestir-nos com es mereixia l’ocasió. Per indicacions de l’Albert, els que teníem l’honor de fer de padrins (en Josep, en David, en Jordi, en Ricardo i jo) anàvem vestits amb pantalons blancs i camises blaves. El casament era molt original, ja que agafava elements tant de la tradició catalana, com de la veneçolana i de l’americana. Per aquest motiu érem cinc padrins i cinc dames d’honors.

A mitja tarda, la família i els amics ens vàrem situar a la platja, a l’espai que havien preparat per fer la cerimònia, que com podreu comprovar per les fotos, era un emplaçament idíl·lic. Amb els padrins i les dames d’honor situades ja a la primera fila, l’Albert (que anava molt elegant) va baixar acompanyat de la seva mare i es va situar a la petita pèrgola, esperant a la Desi, que estava radiant i va baixar tot seguit amb el seu pare.

L’Albert sempre ha sigut un tiu amb classe:)

La Desi estava preciosa!

Va ser llavors quan vàrem viure un dels moments més emotius del viatge. Amics i família, vinguts de diverses parts del món, reunits en una petita platja de Búzios un dimarts de setembre a la tarda, per ser testimonis d’un “sí, vull”. Envoltats per una atmosfera íntima i plena d’il·lusió. Acompanyats per la remor del mar, una suau brisa i un sol a punt de pondre’s. Un petit gran moment guardat per sempre com un tresor, que el pas del temps no esborrarà dels nostres cors. Un instant equivalent al que descriu en Jorge Drexler a La luna de Rasquí.

I com a tot casament, després de la part més emotiva va venir la gran celebració.

Als nuvis els hi vàrem fer diferents proves perquè donessin a conèixer la cultura catalana a la família de la Desi, com ballar sardanes, o fer titits. En David va ser molt crack fent de mestre de cerimònies.